sábado, 31 de diciembre de 2011

Odio Africano


Hi havia una vegada en un racó de montserrat, un sectoret entre sol y
 sombra on hi destacava una pertuberancia que emergia de la roca, tant destacable com per inspirar-se al donar-li nom a la zona, dient-li en un principi el Falo del Africano. Era un agarre d'una de les vies i a mida qu es va fent servir, al falo es va trencar i el nom li van cambiar.

No se si molt acertat o no ara se'n diu Odio Africano. I tot que el nom, es de mal gust i que no se sap si anar al estiu o al hivern.. i m'agrada. No son vies típiques montserratines, al menys les que jo he provat. El 6c de canto, canto fins que arriba la sorpreseta a dalt de tot. i el 7a de bidits bons, guapa, guapa. Aixó si, els 6a, i 5ens, a patir com sempre a montserrat!!


El problema es qu al estiu s'ha danar al matí, y al hivern el sol esta massa baix i al migdia que hi tindria que tocar ens vam congelar de fred, mentres que davant estaven amb tot el solete aixi que cadascú trii.
Alice en l'entrada de "Placa" 6a
Neus en "Es meva" 6c
Alice en en paset del 6a



Les ressenyes al blog del Fernando

viernes, 30 de diciembre de 2011

Lynn Hill climbing The Nose

Lynn Hill escalando en solo el Nose. Foto de http://fcorpet.free.fr
Lynn Hill (Detroit, Michigan, 1961) es una escaladora estadounidense conocida por ser una de las mejores escaladoras durante finales de la década de 1980 y principios de la de 1990 y realizar la primera ascensión en estilo libre de la vía The Nose El Capitán en el Valle de Yosemite.

En 1979 se convierte en la primera mujer en encadenar una vía de octavo grado (5.12+/5.13) con Ophir Broke en Ophir, Colorado. Realizó la primera ascensión a vista de la vía Yellow Crack (5.12R/X) perteneciente a la escuela de escalada The Gunks en 1984. De 1986 a 1992 Lynn Hill se erigió como una de las mejores escaladoras deportivas del momento al ganar más de 30 títulos internacionales entre los que cabe destacar cinco victorias en el Arco Rock Master. En 1991 marcó de nuevo un hito en la escalada de dificultad femenina al ser la primera mujer en encadenar una vía de 8b+ con Masse Critique en Cimai, Francia.
Tras esta etapa dedicada a la competición como escaladora profesional, Hill retornó en 1993 a la escalada con la primera ascensión absoluta (femenina y masculina) en libre a la vía The nose, una de las vías míticas del Valle de Yosemite, formando cordada con Brooke Sandahl. Un año después volvió a escalar la misma vía en menos de 24 horas, para lo que inició su ascensión a las 22.00 del 19 de septiembre de 1994. La graduación original que la escaladora estadounidense otorgó a esta vía fue de 8a/8a+. Hubo de pasar una década para poder ver la primera repetición en libre de The nose pese a los numerosos intentos protagonizados por los mejores escaladores de todo el mundo. Con el paso del tiempo, se ha consensuado que el grado para el vigesimoséptimo largo de la vía, el Cambio de diedros, considerado el más difícil, es de 8b+. Este dato confirma las ascensiones en libre de Hill de esta vía como uno de los logros más impresionantes de la historia de la escalada. 

Font: www.wikipedia.org

Aquí us deixem amb uns vídeos sobre aquesta gran escaladora:

http://www.youtube.com/watch?v=2KlA77j6xAc 

http://www.youtube.com/watch?v=0NW7tFtdq2U 

http://www.youtube.com/watch?v=R8zg2n_OIuQ 

I per les què sabeu anglès, alguns consells:
http://www.youtube.com/watch?v=YxRpeFQmyQ4

Esperem que us agradin, salut!

martes, 6 de diciembre de 2011

L'Estany Berguedà

Peu de via en el No t'apuris Kumbayà 6a, tot el diedre que va cap a l'esquerra
 Que maco que es el Berguedà! Dia idílic en un entorn preciòs, tranquil... on es fa perfecte quan desprès d' esperar amb el cafetó a la mà mirant através de la finestra que desaparegui la boira i els núbols, el gel del matí i per fi surt un sol increíble ens fa suar de valent..un dia perfecte. Perfecte per el lloc i per la companyia perque feia molt temps que no sortiem juntes i ja tocaba.

 Una zona de unes 30 vies d'escalada entre el 6a i 7c. La escalada es tècnica com a casi tota l'escalada berguedana. A mi em va semblar més que de costum. A més de técnica, psicológica fins i tot en el "No t'apuris Kumbayà" 6a, un viote per tot el diedre que es veu en la fotografia on si no vas sobrat de grau millor no possar-hi.

Alice, en "No t'apuris Kumbayà" 6a

Ens vam possar en el "Mofat de'n Jerry" 6c, on flipavam en cada pas, algún xapatge inhumà, i es que es un via que tot i que no es de força, has de saber colcar-te, agafarte o no hi ha res i buscar peus innexistents pensant que amb la pressió del teu cos contra la pared no t'aniràs cap a baix....aix, quina por! quan sembla que ja has fet la via, et troves una placa llisa, no, pero de veritat llisa, on a la aresta es decubreix que te un gruix de mig metre i et pots anar pujant amb una posició apuradisima fins a la R. Via guapa pero s'ha de repetir per valorarla millor.

Peu de via i camí, al fons la boira per sota nostre.
El peu de via perfecte, el camí perfecte, crec que la gent no hi va gaire perqué la escalada no es gaire agraïda. I aixó si, sols no hi estarem perque que es veu que a les vaques els hi mola la nostra companyia i encara que veiem que s'acosten en plan estampida es que venen a xafardeixar..
Un dels parquins, les vaques vigilant els cotxes