martes, 6 de diciembre de 2011

L'Estany Berguedà

Peu de via en el No t'apuris Kumbayà 6a, tot el diedre que va cap a l'esquerra
 Que maco que es el Berguedà! Dia idílic en un entorn preciòs, tranquil... on es fa perfecte quan desprès d' esperar amb el cafetó a la mà mirant através de la finestra que desaparegui la boira i els núbols, el gel del matí i per fi surt un sol increíble ens fa suar de valent..un dia perfecte. Perfecte per el lloc i per la companyia perque feia molt temps que no sortiem juntes i ja tocaba.

 Una zona de unes 30 vies d'escalada entre el 6a i 7c. La escalada es tècnica com a casi tota l'escalada berguedana. A mi em va semblar més que de costum. A més de técnica, psicológica fins i tot en el "No t'apuris Kumbayà" 6a, un viote per tot el diedre que es veu en la fotografia on si no vas sobrat de grau millor no possar-hi.

Alice, en "No t'apuris Kumbayà" 6a

Ens vam possar en el "Mofat de'n Jerry" 6c, on flipavam en cada pas, algún xapatge inhumà, i es que es un via que tot i que no es de força, has de saber colcar-te, agafarte o no hi ha res i buscar peus innexistents pensant que amb la pressió del teu cos contra la pared no t'aniràs cap a baix....aix, quina por! quan sembla que ja has fet la via, et troves una placa llisa, no, pero de veritat llisa, on a la aresta es decubreix que te un gruix de mig metre i et pots anar pujant amb una posició apuradisima fins a la R. Via guapa pero s'ha de repetir per valorarla millor.

Peu de via i camí, al fons la boira per sota nostre.
El peu de via perfecte, el camí perfecte, crec que la gent no hi va gaire perqué la escalada no es gaire agraïda. I aixó si, sols no hi estarem perque que es veu que a les vaques els hi mola la nostra companyia i encara que veiem que s'acosten en plan estampida es que venen a xafardeixar..
Un dels parquins, les vaques vigilant els cotxes

No hay comentarios:

Publicar un comentario