Tot i que ja fa més d'un any...

Ja fas més d'un any que visc al Berguedà, zona de roca calissa i d'escalada tècnica principalment, que provoca rebuig i pànic en molts escaladors. Jo, del pànic, no m'escapo; però com a gran plaquera i amant de la tècnica, m'ho passo genial.

Però al Berguedà també hi ha conglomerat. Un dels sectors més preciats d'aquesta roca, especialment a l'hivern (ja que hi toca el sol de ple), és el Mal Pas. Hi vaig anar per primer cop al Desembre del 2010 i em va encantar. Vaig estar-hi amb el Catx, l'Àlex i la resta de la colla. Però sobretot, vaig estar escalant, per primera vegada, amb el meu pare.

Als seus 60 tacos, mon pare no havia escalat mai. Així que com a gran amant de la natura, les muntanyes i de les ànimes salvatges, va probar-ho en aquella ocasió. Motivar-li el tema, doncs no gaire; però riure, sí que vam riure un montón.

Mon pare també és un gran amant de la fotografia i els vídeos. Fa uns dies, un any més tard, em va passar el material que havia gravat aquell dia amb la càmera del seu mòvil... I el preciós muntatge que m'havia fet amb música.  I aquí us ho deixo, tot i que ja fa més d'un any...

Aquí provava jo, per primer cop, l'Esperó del Petitó, un dels 6a més macos i recomanables que he fet en ma vida. Té uns 25mts, és tècnic i molt disfrutón.

Després em vaig ficar a l'Amic Traït, un 6c+ de placa i continuitat, també molt maco i recomandable. En aquell moment, vaig pensar que l'encadenaria en un parell de pegues més, un altre dia. Però fia-te'n!! La continuitat d'aquesta via és, tal i com diu el seu nom, traïdora, així que he hagut d'esperar gairebé un any per poder encadenar-lo. Això sí, a 2 pegues cada 3 mesos...

I aquí tenim l'artista!!! Mon pare, a l'Esperó del Petitó, amb texans, peus nus, molta energia i bon humor: que alguien lo pare!

I jo, feliç, assegurant-lo...


Per acabar: us deixo amb unes dades adicionals sobre el sector del Malpas. D'aproximació, res: aparques el cotxe, com a lluny, a 3 min a peu per una carretera cimentada. I el peu de via és bo; ara bé, per anar amb nens, prefeixo que una mare o un pare opinin i també depen de l'edat de les nenes i nens. No és ample per què la canalla corri, però tampoc seria arriscat portar-los.Us podeu fer una idea a la última foto.

Amb això us deixo, salut i fins aviat!