Fent una ullada a internet, m'he trobat amb una pàgina que m'ha semblat interessant: Dona Alpina.
Us deixo el text de presentació, ja que he trobat que recull, en part, motivacions que ens han dut a nosaltres a crear aquest blog, Rocadictas. Podeu trobar més informació a http://www.donaalpina.cat/.
Dona Alpina
Qui som?
No som una associació, ni un club, ni tan sols un grup de noies que sortim sempre juntes, som simplement dones que fem muntanya.
Hem volgut crear aquest web per a NOSALTRES, per a les dones que fem activitats de muntanya a TOTS els nivells.
Què pretenem?
Volem trobar un lloc comú per a fer i sobretot COMPARTIR activitats relacionades amb la muntanya: escalada, alpinisme, esquí, BTT, gel, corredors, curses de muntanya, senderisme, barranquisme, ferrades, espeleologia...
Per què per a dones?
Perquè a la muntanya (com a la vida) podem moure'ns amb autonomia, perquè sabem on anem, perquè coneixem la tècnica, perquè coneixem el medi, perquè sabem prendre les nostres decissions... a vegades només falta creure'ns-ho!!!
Nosaltres no li veiem cap connotació negativa en posar-li sexe a aquest espai web. Com diuen no som ni millors ni pitjors, som diferents.
Som conscients que a la muntanya hi ha uns valors universals que no distingeixen el color, estatus, sexe... Però també som conscients que per l'herència cultural que encara arrosseguem, no valorem o no se'ns valoren prou les nostres capacitats. A la muntanya som minoria, però no ens cal anar a remolc d'un altre, no tenim un estatus inferior... I aquest món, malauradament, encara està plagat de prejudicis.
No pretenem ser políticament correctes, ni posar-nos etiquetes de cap tipus, ho fem perquè ens ve de gust...
Volem deixar clar que la participació d'homes al web és ben lliure. També són els nostres companys de cordada, els nostres amics, les nostres parelles, els nostres fills... El web està obert a tothom.
No volem fer una guerra de sexes, simplement volem divertir-nos i fer allò que més ens agrada!!... :) :)
Fa uns dies em vaig retrobar a l'Alicia (Ali, un plaer oeeeee!!!!) i vam tornar a parlar d'un tema del que HAURIEM DE PARLAR ENCARA MÉS I MÉS. Jo sóc molt conscient però he tornat a veure que la majoria no és ni una mica conscient i això no pot ser!!! Estic parlant de les dones que fem muntanya i les coses que ens hi trobem pel fet de ser dones i que ens fan mal.
ResponderEliminarEncara no he trobat ni un home que s'hagi plantejat per si mateix que això pot ser un problema greu.
Només posaré un exemple: aquest estiu una amiga i jo vam anar a escalar un cuatromil als Alps, concretament la Dôme de Neige, 4015m. A part de tots els comentaris i pensaments de la família i amics de la gran perillositat de l'activitat estàvem decidides a fer-ho. Quan estàvem arribant al refugi del qual sortiríem a fer el cim el dia següent, un guia de muntanya francès que ens vam creuar ens va fer unes preguntes amb to amigable i amb simpatia, segurament també amb bona intenció: De on sou? Aneu soles? No heu escalat mai aquesta muntanya? Es massa perillosa, és millor que feu aquella altra.
AQUEST TIO NO TENIA NI IDEA NI DE LA NOSTRA PREPARACIÓ, NI CONEIXEMENTS, NI FORMA FÍSICA!!!!
La nostra inseguretat va pujar +25 graus. El dia següent vam fer cim dues noies, de 25 i 28 anys, SOLES i no va ser mes perillós que per la resta de cordades que van pujar aquell dia.
Espero que no hagi d’escoltar molts més guies de muntanya com aquest.
Bueno, jo també m'he trobat amb situacions paregudes. Senzillament si pensem que podem fer una cosa, es igual que vingui algu, tio o tia i ens digui que es massa perillos o que blablablaaaaa... No som nosaltres les que tenim un problema: son ells.
ResponderEliminarMerce, 36 anys, del Foment Excursionista de Barcelona( poblesec)