Montgrony

Angi a Patir pel pati 7a+

Gran descubriment i decepció a Montgrony. Una d'aquestes zones pendents de visitar pero la distància sobretot demés de dues hores sempre tira enrrere. I per fi, el visitem. Tan espectacular le pareds com el rollo de les chorreres que es com  tornar a començar a escalar, que si pinces amb una má, rebotes una altra pinsa, bicis, per tot arreu i genolls empotrats per descansar. Maco, maco pero dur, si no vas amb grau de 7a no val gaire la pena.

Vistes al Pla de Sant Pere

Per mirar cosetes més fàcils jo i la Silvia vam marxar cam al pla de Sant Pere, on també esta recomanat per anar amb criatures pero unicament esta recomanat per aixó. No ens va agradar gens. Placa rampera on les chapes allunyen la vida i d'escalada extranya i gens agraïda. Crec que ho he definit prou bé. Si es va a visitar aquest sector en tot cas es per assegurar-se que no hi tornará, i llàstima perque les vistes desde dalt i el paratge es guapisim. Pero tenin unes vies la mar de interesants a la Vena...aix.




En el parking ni les vies son tant atractives i moltes s'han de assegurar desde ina repisa gens segura pels petits.

Aprimera vista em vaig enamorar de la Venus 7a, Via curteta i potent, amb un peazo repos abans de la R, com a mi m'agraden. La vaig provar d'obrir i la meva inexperiencia amb les chorreres em va fer pensar-ho i probar aixo amb la corda.. pero brutal!

Viatge a Venus 7a

Aromes de Montgrony 8a

Foto del Marc Sanchez descansan a Venus

Els demés van estar lluitan amb la Aromes de Montgrony 8a, On el Curu se'n va emportar el primer tram que es 7c+. 

Peu de via de la Vena

Siurana, Can Paràsit en familia

La Edel al 4º

L'Iker fent bloc

Can Paràsit es un dels sectors nous reoberts de Siurana, de fet no hi ha ni les ressenyes a la guia. Estava prohibida l'escalada fins ara que s'han aixecat la restricció. Tacte molt adherent, consistent i un bon peu de via. La idea era pasar un dia amb familia i aviam si nens i adults comencen a pendre contacte amb la roca. El lloc ens va semblar genial. Entorn agradable i un parell de vies molt fàcils amb un xapatge molt segur.
Sap greu que les fotoss no son de qualitat pero es que una servidora, guia, asseguradora i fotografa amb un mobil, es que no es pot demanar més, no?

En Nil al 4º

L'Ivan baixant de la via

Vam provar els dos cinqués que són quarts en realitat, ideal per començar i per la canalla. No vam tenir gaire més temps, vam poder provar Ateva 6a+ , sorprendenment  espectacular, començant per l’esperó. I a l’esquerra de tot i ha una pared taronja amb unes línies maquisimes, crec que un 6c on hi havia cua pre provar-lo.

Les ressenyes les tenen al camping escrites en llapis.

Bon peu de via

Odio Africano

Hi havia una vegada en un racó de montserrat, un sectoret entre sol y

 sombra on hi destacava una pertuberancia que emergia de la roca, tant destacable com per inspirar-se al donar-li nom a la zona, dient-li en un principi el Falo del Africano. Era un agarre d'una de les vies i a mida qu es va fent servir, al falo es va trencar i el nom li van cambiar.

No se si molt acertat o no ara se'n diu Odio Africano. I tot que el nom, es de mal gust i que no se sap si anar al estiu o al hivern.. i m'agrada. No son vies típiques montserratines, al menys les que jo he provat. El 6c de canto, canto fins que arriba la sorpreseta a dalt de tot. i el 7a de bidits bons, guapa, guapa. Aixó si, els 6a, i 5ens, a patir com sempre a montserrat!!

El problema es qu al estiu s'ha danar al matí, y al hivern el sol esta massa baix i al migdia que hi tindria que tocar ens vam congelar de fred, mentres que davant estaven amb tot el solete aixi que cadascú trii.

Alice en l'entrada de "Placa" 6a

Neus en "Es meva" 6c

Alice en en paset del 6a

Les ressenyes al blog del Fernando

Lynn Hill climbing The Nose

Lynn Hill escalando en solo el Nose. Foto de http://fcorpet.free.fr

Lynn Hill (Detroit, Michigan, 1961) es una escaladora estadounidense conocida por ser una de las mejores escaladoras durante finales de la década de 1980 y principios de la de 1990 y realizar la primera ascensión en estilo libre de la vía The Nose El Capitán en el Valle de Yosemite.

En 1979 se convierte en la primera mujer en encadenar una vía de octavo grado (5.12+/5.13) con Ophir Broke en Ophir, Colorado. Realizó la primera ascensión a vista de la vía Yellow Crack (5.12R/X) perteneciente a la escuela de escalada The Gunks en 1984. De 1986 a 1992 Lynn Hill se erigió como una de las mejores escaladoras deportivas del momento al ganar más de 30 títulos internacionales entre los que cabe destacar cinco victorias en el Arco Rock Master. En 1991 marcó de nuevo un hito en la escalada de dificultad femenina al ser la primera mujer en encadenar una vía de 8b+ con Masse Critique en Cimai, Francia.

Tras esta etapa dedicada a la competición como escaladora profesional, Hill retornó en 1993 a la escalada con la primera ascensión absoluta (femenina y masculina) en libre a la vía The nose, una de las vías míticas del Valle de Yosemite, formando cordada con Brooke Sandahl. Un año después volvió a escalar la misma vía en menos de 24 horas, para lo que inició su ascensión a las 22.00 del 19 de septiembre de 1994. La graduación original que la escaladora estadounidense otorgó a esta vía fue de 8a/8a+. Hubo de pasar una década para poder ver la primera repetición en libre de The nose pese a los numerosos intentos protagonizados por los mejores escaladores de todo el mundo. Con el paso del tiempo, se ha consensuado que el grado para el vigesimoséptimo largo de la vía, el Cambio de diedros, considerado el más difícil, es de 8b+. Este dato confirma las ascensiones en libre de Hill de esta vía como uno de los logros más impresionantes de la historia de la escalada. 

Font: www.wikipedia.org

Aquí us deixem amb uns vídeos sobre aquesta gran escaladora:

http://www.youtube.com/watch?v=2KlA77j6xAc 

http://www.youtube.com/watch?v=0NW7tFtdq2U 

http://www.youtube.com/watch?v=R8zg2n_OIuQ 

I per les què sabeu anglès, alguns consells:

http://www.youtube.com/watch?v=YxRpeFQmyQ4

Esperem que us agradin, salut!

L'Estany Berguedà

Peu de via en el No t'apuris Kumbayà 6a, tot el diedre que va cap a l'esquerra

 Que maco que es el Berguedà! Dia idílic en un entorn preciòs, tranquil... on es fa perfecte quan desprès d' esperar amb el cafetó a la mà mirant através de la finestra que desaparegui la boira i els núbols, el gel del matí i per fi surt un sol increíble ens fa suar de valent..un dia perfecte. Perfecte per el lloc i per la companyia perque feia molt temps que no sortiem juntes i ja tocaba.

 Una zona de unes 30 vies d'escalada entre el 6a i 7c. La escalada es tècnica com a casi tota l'escalada berguedana. A mi em va semblar més que de costum. A més de técnica, psicológica fins i tot en el "No t'apuris Kumbayà" 6a, un viote per tot el diedre que es veu en la fotografia on si no vas sobrat de grau millor no possar-hi.

Alice, en "No t'apuris Kumbayà" 6a

Ens vam possar en el "Mofat de'n Jerry" 6c, on flipavam en cada pas, algún xapatge inhumà, i es que es un via que tot i que no es de força, has de saber colcar-te, agafarte o no hi ha res i buscar peus innexistents pensant que amb la pressió del teu cos contra la pared no t'aniràs cap a baix....aix, quina por! quan sembla que ja has fet la via, et troves una placa llisa, no, pero de veritat llisa, on a la aresta es decubreix que te un gruix de mig metre i et pots anar pujant amb una posició apuradisima fins a la R. Via guapa pero s'ha de repetir per valorarla millor.

Peu de via i camí, al fons la boira per sota nostre.

El peu de via perfecte, el camí perfecte, crec que la gent no hi va gaire perqué la escalada no es gaire agraïda. I aixó si, sols no hi estarem perque que es veu que a les vaques els hi mola la nostra companyia i encara que veiem que s'acosten en plan estampida es que venen a xafardeixar..

Un dels parquins, les vaques vigilant els cotxes

San Suies

Vista de la Placa del Sol

Sector d'interés local del Baix Penedés per passar un dia agradable i tranquil, amb bones vistes i vies de tots els graus. El primer sector que es troba es per al estiu amb vies de 6a a 8a. El segon sector, es d'hivern hi ha desde quarts molt facilets, alguns sisens i destaca un 7b de placa. Roca adherent i gens suada.

Edina apretant en el bloc de Territori friki 6b+

Piratas de rocka 4º

Un viatge en el temps 4+

El dia ha sigut una sortada magnífica amb les noies de la Bisbal, una amatinada on la prota de les fotos ha sigut la Edina qui ha apretat de valent. Hem marxat força contentes a amb projectes pendents.

Vista del sector de la cova

El Peñon de Mas Carlús

Vista del Peñon desde el camino

Como hace poquito que vivo en el Baix Penedés, sigo investigando para descubrir nuevas zonas de escalada cerca de mi casa. Chafardeando por la red me he encontrado el blog del Txupi  quien se está encargando de dejar la zona lista para hacer un montón escaladas.

En el blog sale detallado con fotos, reseñas y como va evolucionando el equipamiento. De momento parece que la zona más atractiva es el Peñon pero hay diez sectores más. Éste tiene 5 lineas abiertas entre 6b y 7a+, y algunos proyectos pendientes.

Así que fuimos a visitarlo y provar algunas vias. Fàcil acceso, pie de via ancho y lineas bonitas. Làstima que, será porque aún se ha de limpiar pero caen muchas y muchas piedras. Así que estuvimos con el casco todo el tiempo, raro en mi.. La ventaja es que esta lleno de cuevecitas y el peque se puede resguardar. Pero para ser una zona de interés local ha estado muy bien la visita.

Pie de via

Entrada parecida en casi todas las vias,
tira pa'tras nada mas de verlas

Hemos provado “Factor 3” 6b+ , y entre que se va desmontando ha medida que subes y los movimientos forzados, no me acabó de gustar.
Nos pusimos en “Mordor” 6c+, via guapa, aunque no saqué el paso a la “R”. Y ya que la montamos probamos la d al lado “Nirvana” 6c+/7ª, un poquitin más dura, por el estilo. Me cuesta disfrutar las vias cuando se van desmontando a cachos pero también habia llovido y supongo que estaba peor. La verdad es que el tacto mejora con la altura y si que me gustaron, asi que volveremos

Sendero  nº2, un poco más cómodo.

Bon peu de via pero cal portat casc