Mostrando entradas con la etiqueta Berga. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Berga. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de abril de 2012

Conglomerant a Berga- Mal Pas

Vista del Mal Pas, Foto de la web
Quan parlem de les pareds de Berga el primer en que pensem es en les pareds de calcari blanc de plaques fines i a patir!!! doncs quina sorpresa quan en mig d'aquest paratge hi creix unes pareds veremelloses i conglomerades, vies que poden recordar a montserrat tot i que molt més agraït. Vies fantàstiques i moltes ganes de tornar!
Neus a Sant Antoni 6a+
Neus a Esperó del petitó, 6a+

Vies llargues de 30- 40 metres de continuitat i algunes d'entrada bloquera, llarges maques i disfrutones. Desde cinquens fins a un 7b on predominen els sisens. Aproximació casi nula,bon peu de via. Una zona on té fama de perill amb les pedres que cauen i tot i que alguna si que vam veure volar, crec que com a tot arreu...vigilant de no possar els petits a sota del escalador. Vam trobar una zona força apta per anar amb nens.

En Joanet a un 6c+ que no esta resenyant
Nieves a Volare, 6c
La crack de l'Alice encadenant "Agonia d'hora Baixa", 7a+
Una servidora la i la Neus provant els dos dies la Volare, via fantàstica, tensa fins al final, pero el moment del dia se'l emporta l'Alice que despres d'haver encadenat la Agonia desde un metre del terra, innesperadament i sense fer-se creus, vam tenir que tornar en l'endemà per fer-la com cal i como no, la encadena al segon pegue,ueeeee! segon 7a+ per aquesta noia fortísima!!!

Peu de via en bona companyia
El Papi de la crack, amb mitgons a "2Tandem2",5º


El Yeri i el seu amic escarbat
Parking 1

martes, 6 de diciembre de 2011

L'Estany Berguedà

Peu de via en el No t'apuris Kumbayà 6a, tot el diedre que va cap a l'esquerra
 Que maco que es el Berguedà! Dia idílic en un entorn preciòs, tranquil... on es fa perfecte quan desprès d' esperar amb el cafetó a la mà mirant através de la finestra que desaparegui la boira i els núbols, el gel del matí i per fi surt un sol increíble ens fa suar de valent..un dia perfecte. Perfecte per el lloc i per la companyia perque feia molt temps que no sortiem juntes i ja tocaba.

 Una zona de unes 30 vies d'escalada entre el 6a i 7c. La escalada es tècnica com a casi tota l'escalada berguedana. A mi em va semblar més que de costum. A més de técnica, psicológica fins i tot en el "No t'apuris Kumbayà" 6a, un viote per tot el diedre que es veu en la fotografia on si no vas sobrat de grau millor no possar-hi.

Alice, en "No t'apuris Kumbayà" 6a

Ens vam possar en el "Mofat de'n Jerry" 6c, on flipavam en cada pas, algún xapatge inhumà, i es que es un via que tot i que no es de força, has de saber colcar-te, agafarte o no hi ha res i buscar peus innexistents pensant que amb la pressió del teu cos contra la pared no t'aniràs cap a baix....aix, quina por! quan sembla que ja has fet la via, et troves una placa llisa, no, pero de veritat llisa, on a la aresta es decubreix que te un gruix de mig metre i et pots anar pujant amb una posició apuradisima fins a la R. Via guapa pero s'ha de repetir per valorarla millor.

Peu de via i camí, al fons la boira per sota nostre.
El peu de via perfecte, el camí perfecte, crec que la gent no hi va gaire perqué la escalada no es gaire agraïda. I aixó si, sols no hi estarem perque que es veu que a les vaques els hi mola la nostra companyia i encara que veiem que s'acosten en plan estampida es que venen a xafardeixar..
Un dels parquins, les vaques vigilant els cotxes

domingo, 18 de septiembre de 2011

Buscant l'ombra a Riugrèixer

Cara nord i peu de via
Cara sur













A 20 minuts al nord de Berga endisanats en un paratge tipic de la zona ens trobem en la població de Greixer on a banda i banda de la carretera que segueix el riu creixen les espectaculars pareds que li donen nom a aquesta zona.

Alice en el 7a de placa



Zona ideal per a l'estiu hi pasa un riuet que tit i que no e per tirar-se de cap si que pots refrescar les begudes. Ala cara nord hi ha vies més fàcils i just quan comença a tocar el sol dona temps per recollir i plantar-se al sector del davant a provar coses més series.

Ruben en Violència domèstica 7a+
Escalador en la cara nordoest, on millora el peu
de via encara que les vies son mé difícils













Es una de les millors zones del berguedà per majoria dels que hi erem. Una roca que recorda a Sadernes con talls invertits que fan de la pared curiosa i atraient. Aixi que tot i no encadenar res marxem prou contents i amb ganes de tornar.


domingo, 3 de enero de 2010

Berga

Hi ha 10 zones importants d'escalada repartides pel Berguedà, 6 d'elles al voltant de la propia ciutat i les altres a molts pocs km. A partir d'ara anirem possant entrades perquè serà una zona on volem començar a conèixer, ja que l'Alicia se'n va a viure a en aquesta fantàstica terra.

En aquesta ocasió ha tocat Malanyeu. I tot la extranya textura de la roca, la pared un pèl tombada i el fred que feia, ens va deixar força satisfets a totes.

Vam anar amb el Fernando, el Fran, l'Alicia, la Marta, la Laia, el Yerai i jo. Ens dividim en dos grups i mentres, la Laia i la Marta es posen a probar els 5º del Devessó, just a uns metres els demès es possen amb els sisens que semblen més interessants.


Malanyeu es una zona apropiada per anar amb nens tot i que la aproximació no es curta, un agradable passeig a un pas normal de 15 min. Nosaltres vam tardar 30. Al sector Taules de la llei, te replans i camins que poden arribar a 2m de amples a trosos, aixi que una vegada passen o no hi arriben a la edat dolenta ( 18 mesos als 3 añs), pots ser una bona zona per anar amb canalla.


  • Puntuació: Aproximació 1, Peu de via 2, escalada 3.



































miércoles, 28 de octubre de 2009

La Gravera

Aquest cap de semana em estat a una altra mini escola de Berga, la Gravera. Ens havien parlat molt bé per el tema d'anar amb canalla i la veritat es q en aquest aspecte perfecte. Bons peus de via i la caminada tampoc és tant.

Un altre tema ha sigut l'escalda, roca poc atractiva una especie de romillos sobats, que no es que ho estiguin sino que es aixi, de confiança.

Aixi que no se si es per la roca o per una falta de motivació pero ha sigut cap de semana de fustració total, tant que no crec que hi tornem de moment.


Un dels racons per acampar, mitga familía i la Taqueta

Aqui l'Alicia, obrint Diagonal du Yul, 6a. Aquesta noia cada dia més motivada i encara que no encadenés res moltes felicitats per l'actitut , escalant a muerte, si senyora.


Ruben en Kin Kristu, 6a

Alicia obrint la via que vaig deixar a mitges, Lluna Bruna, un bon 6b.


Lauri, 7a

Chapatge que vam patir tots a Lauri.

El Yeri amb la cara bruta pero ben guapo


Esplanada enorme a peu de via

Desprès de la pluja..

Puntuació: Aproximació 2 (Caminar 10 o 15 m de pujada)
Peu de via 3,
Escalada 2 (Caliza blanca)

martes, 21 de julio de 2009

Otra vez en el Roc de l'Alou

Despues del fracaso de la búsqueda de la Gravera, decidimos ir a un sector conocido. El Roc de l'Alou, es ideal para ir con niños inclúso los más mayores q quieran empezar a subier paredes tienen variedad de 4º y 5º. detrás tenemos una via de cada grado, desde el 5º hasta el 7a+. Son pocas pero bonitas. Asi que despues de calentar con el 6b Efecte 2mil, nos pusimos al darle pegues al 7a Perestroika. Dicen que es muy bonita, yo aún no lo puedo apreciar..


Carlos en Efecte 2mil, 6b con un paso raro, tengo entendido que se cayó un canto así que te lo has de pensar para hacer el paso.






Carlos en Perestroika 7a, este es el paso clave, para mi el paso imposible a no ser que me crezcan los brazos unos 10cm.


Ferran i Carlos, máxima concentración antes de escalar...


Un futuro escalador tomando nota..