Escalada y criar a los hijos: un equilibrio entre ir y dejar ir

Kate Reese con el nacimiento de su primer hijo, Annie, se encuentra con las obligaciones de la paternidad: "de repente somos dos personas, que dependen el uno del otro, pero cada uno con una vida, sueños y aspiraciones diferentes"

Ara, ha sortit aquest article en el Desnivel, i es que quan surten mares que cumpleixen el seu dessig de ser mare sense planteixar-se deixar la vida que esta fent, m'emociona.

Perque una, primer es persona i aixo inclou ser dona. Una dona té aspiracions, projectes, ganes i sobretot té molta energia per fer-ho tot. Una dona té esperit de sacrifici pero aquest sacrifici s'ha d'utilitzar per cumplir amb tot el que es planteja i no renunciar a tot alló que li fa creixer com a persona. I desprès, és mare, i quan pots disfrutar d'aquests projectes amb el ser més gran de la teva vida , ho tens tot.

M'he trobat a moltes dones escaladores que renuncien a la maternitat perque pensen que no són compatibles, o perque durant un any no podrán tibar i baixaran de grau. Aquest seria l'únic sacrifici que es demana, baixar el ritme una temporada per després tornar-hi a més ganes. I pasa molt depressa.

No vull ni influenciar, ni convencer a ningú, s'ha de tenir el doble d'energia per poder amb tot, s'ha de mirar una mica els sectors d'escalada i els companys, t'has de quedar a casa quan el petit esta malalt... i es dur. Pero a canvi has pasat per l'experència de tenir l'oportunitat que té una dona, la de ser mare.

Kate Reese con su hijo

Video:    Kate Reese

Berta Martin compartiendo podium con su hija Galia.
Foto: Desnivel

Mariona Marti, deja el carrito con su hijo
Nil a pie de vía, y se lleva Mutante (8a+).
Foto: Desnivel

Lynn Hill enseñando a su hijo la fauna de Siurana



Marta blocando con sus dos peques en la Riba

Mi Peque haciendo bloque en la Riba

Montgrony

Angi a Patir pel pati 7a+

Gran descubriment i decepció a Montgrony. Una d'aquestes zones pendents de visitar pero la distància sobretot demés de dues hores sempre tira enrrere. I per fi, el visitem. Tan espectacular le pareds com el rollo de les chorreres que es com  tornar a començar a escalar, que si pinces amb una má, rebotes una altra pinsa, bicis, per tot arreu i genolls empotrats per descansar. Maco, maco pero dur, si no vas amb grau de 7a no val gaire la pena.

Vistes al Pla de Sant Pere

Per mirar cosetes més fàcils jo i la Silvia vam marxar cam al pla de Sant Pere, on també esta recomanat per anar amb criatures pero unicament esta recomanat per aixó. No ens va agradar gens. Placa rampera on les chapes allunyen la vida i d'escalada extranya i gens agraïda. Crec que ho he definit prou bé. Si es va a visitar aquest sector en tot cas es per assegurar-se que no hi tornará, i llàstima perque les vistes desde dalt i el paratge es guapisim. Pero tenin unes vies la mar de interesants a la Vena...aix.




En el parking ni les vies son tant atractives i moltes s'han de assegurar desde ina repisa gens segura pels petits.

Aprimera vista em vaig enamorar de la Venus 7a, Via curteta i potent, amb un peazo repos abans de la R, com a mi m'agraden. La vaig provar d'obrir i la meva inexperiencia amb les chorreres em va fer pensar-ho i probar aixo amb la corda.. pero brutal!

Viatge a Venus 7a

Aromes de Montgrony 8a

Foto del Marc Sanchez descansan a Venus

Els demés van estar lluitan amb la Aromes de Montgrony 8a, On el Curu se'n va emportar el primer tram que es 7c+. 

Peu de via de la Vena

Siurana, Can Paràsit en familia

La Edel al 4º

L'Iker fent bloc

Can Paràsit es un dels sectors nous reoberts de Siurana, de fet no hi ha ni les ressenyes a la guia. Estava prohibida l'escalada fins ara que s'han aixecat la restricció. Tacte molt adherent, consistent i un bon peu de via. La idea era pasar un dia amb familia i aviam si nens i adults comencen a pendre contacte amb la roca. El lloc ens va semblar genial. Entorn agradable i un parell de vies molt fàcils amb un xapatge molt segur.
Sap greu que les fotoss no son de qualitat pero es que una servidora, guia, asseguradora i fotografa amb un mobil, es que no es pot demanar més, no?

En Nil al 4º

L'Ivan baixant de la via

Vam provar els dos cinqués que són quarts en realitat, ideal per començar i per la canalla. No vam tenir gaire més temps, vam poder provar Ateva 6a+ , sorprendenment  espectacular, començant per l’esperó. I a l’esquerra de tot i ha una pared taronja amb unes línies maquisimes, crec que un 6c on hi havia cua pre provar-lo.

Les ressenyes les tenen al camping escrites en llapis.

Bon peu de via

Santa Ana

Embassament Santa Ana

El riu

Aquets es cola esta situada en el municipi de Castellonroi ala Noguera, Lleida. Ha resultat ser una gran trobada, a tots ens ha agradat molt. I per descontat un 3 xumets pels petits. Santa Ana es el nom del pantà on neix el riu més fred de Catalunya, el riu noguera ribagorçana. Tots el sectors estan situat als dos costats del riu. Per tant tenim ombra si nem canviant toqui el sol.

Rubén abans de caure en l'ultim bloc abans de la R
La bateria 7a+

El Pepe en Xiti-xito 7b

    















Vam visitar els sectors  el Sendero, on s'ha de caminar uns dos minuts si deixem el cotxe a l'altra costat del riu. Peu de via molt bo. I tots els graus. Per tant, sectors bastant visitats, tot i que no tant per totes les bones condicions que té.

Sector Escaleras al cielo, aparcar al peu de via, que mes es pot demanar? Vies verticals? també, estan als costats de la cova...

Vistes al sector Pared del vent, moly bo pero
s'accedeix per una via ferrata,compte els peques!!!

Clot d’en Goda

Gran descubriment en aquesta zona bloquera on ens hem trobat amb un paratge quasi bucòlic en una de les zones de la serra de Prades en la conca del Barberà, a prop del Montblanc. Hem fet varies sortidetes en aquesta escola ja que tots l'hem trobat una escola 10 per anar amb canalla. 


Es endinssada en un bosc on hi creua un rierol i tenim el riu a pocs metres d'un quants blocs. I tot que hi ha clarienes que hi toca el sol es pot anar buscant ombra tot el dia, una zona fantàstica per l'estiu.

Per anar amb nens el millar es aparlar a l'aparcament del restaurant "Le petit cram" i seguir una pista ample amb una cadena que en 15 m. ens porta ala zona. Depenent del ritme dels nens, els meus més dee 30, és clar.






En el refugi Els Massets de la Riba hi tenen la guia per 5 euros.

Nyec 6a+

Patxi 6b

Senegal 6c

Angele encadenant Amadeu 6c

 

Subirats en familía

L'altre dia vam decidir fer una sortideta amb tota la trupe i disfrutar de l'altre cara de l'esclada. Això vols dir desprendre's del fanatisme i les ganes per acabar petadisima de la jornada, i disfrutar mes de la companyia i de que els crios s'ho passin bé. I ho vam aconsseguir..



Vam decdidir anar a Subirats, una zona ideal perque els papis dels petits comencin a obrir vies, tot i que es la segona vegada que tenen contacte amb la roca i encara que es molt d'hora, estan prou motivats per anar obrint tercers i quarts, sempre amb supervició dels que som més veterants (referent a seguretat).

En aquesta zona i predomina el grau fàcil. I apartir de les 15h ja hi toca l'ombra. Zona molt concorreguda per escoles i gent que ve apendre, tant que es dificil trobar les vies fàcils lliures.



Es un sector d'aproximació curta
5-10m. Els peus de via no son gaire amples pero hi ha trams que no hi ha perill. Tret de les pedres que no se perque pero sembla que tinguin un iman en el cap que quan cauen hi van directes de morros.











Aqui en Yerai en els sues primers pinitos amb dos anyets.




















El més sorprenen de la jornada va ser la demostració den Victor petit, amb 4 anys ens ha demostrat que es un futur Dan Osman.













Aqui una servidora en Nomès pels teus ulls 6c.
A punt de xapar la de desprès del pas dur, no vaig tenir forçes. Desprès m'han comentat que es millor xaparla desde dalt un cop ja passat els moviments del desplom, aix..














Puntuació:
Aproximació 2, Peu de via 2, escalada 2